>> WUKRO I ELS ORFES |
DESTACATS | ||||||||||||
La inhumana situació socio-econòmica que afectava tant a la ciutat de Wukro com als pobles dels voltants era deguda principalment a la guerra, la sequera, la falta de terra cultivable i l’ infermetat del VIH/SIDA. Ángel Olaran missioner dels Pares Blancs, va començar ajudant als nens del carrer, als orfes, a les famílies pobres i desplaçades, als malalts de tuberculosi, a les persones infectades del virus VIH i d’altres. També donant suport a un programa de nutrició per a nens amb desnutrició de menys de 5 anys en col·laboració amb el Centre de Salut de Wukro. Posteriorment, es va construir un pavelló per tuberculosos amb una capacitat per a 48 persones dins del recinte de l’hospital. A Wukro, els Pares Blancs, han promocionat el “Desenvolupament integral humà” durant els darrers 15 anys. Sectors d’Intervenció Un dels projectes més consolidat és l’Escola de Formació Professional per a 400 joves on s’ofereix formació en agricultura, comerç, mecànica, treballs amb cuir, tall i confecció. Els Pares Blancs amb l’Ángel Olaran al capdavant, també porten el Centre Social on es fan activitats i suports d’acord amb les situacions que es donen a Wukro. Aquest centre té tres grans programes d’actuació: els orfes, els malalts de tuberculosi i VIH/Sida i persones desvalgudes. Altres ajudes també en emergències, rehabilitació i projectes de desenvolupament per a la millora de molta gent, en aquest punt hi hauria la concessió de microcrèdits a mares soles, amb varis fills menors de 10 anys i sense recursos econòmics per sostenir la seva família, procurant-les-hi així la possibilitat de tirar endavant amb un treball digne.
Wukro i els voltants han incrementat la seva població els darrers 8 anys degut a l’anterior guerra amb Eritrea i als desplaçaments interns d’unes 400 persones a l’any. Wukro no té infraestructura per poder assimilar tanta gent desplaçada en tant poc temps. Wukro presenta una situació socio-econòmica molt particular. Són molt pocs els habitants que tenen una mica de terreny per poder conrear cereals o d’altres productes per l’alimentació de les seves famílies. Al voltant del 65% dels 32.500 habitants viuen per sota del llindar de la pobresa (amb menys d’1 €. al dia) i un 51.5% de la població són dones. La major part dels desplaçats són vídues, divorciades, separades o mares solteres acompanyades de nens. Aquestes dones van creuar la frontera sense res i només tenen el seu cos per poder guanyarse la vida. La pobresa les empeny a prostituir-se. De la població femenina unes 2.000 són caps de família i tenen de 3 a 4 fills; 4.000 més tenen d’ 1 a 2 nens. Les malalties hi són molt presents a Wukro. Això repercuteix en les relacions socials, en l’estat psicològic dels malalts i té implicacions econòmiques en la comunitat. També provoca desintegració, abandó escolar i un gran increment d’orfes.
Sens dubte, el grup més desvalgut són els orfes; molts viuen sols al carrer i abandonats per les institucions oficials, nacionals i internacionals. La major part dels orfes han perdut a la seva mare pel VIH/Sida o la tuberculosi i degut a què molts són desplaçats es troben sense ningú que es faci càrrec d’ells. Per això creiem que és necessari intervenir urgent sobre 2.250 orfes, ja que si els donem els mitjans perquè arribin a la universitat el dia de demà podran mantenir a les seves famílies i millorar el país.
Els tipus de famílies existents són les monoparentals, on freqüentment hi ha com a cap de família una mare sola, vídua o separada, que té al seu càrrec a varis fills, alguns molt petits. Però per sobre de tot, hi ha moltes famílies d’orfes, varis germans agrupats sota un sostre, on la responsabilitat recau sobre el germà gran, en molt casos adolescent i que pràcticament no pot gaudir de la seva infantesa, doncs des de ben aviat, té cura dels seus germans més petits. En algunes cases, conviuen tres generacions, el nens, la mare i un avi quasi impedit. Un dels objectius del projecte dels orfes, és garantir l’habitatge, que no els hi falti un sostre, per això treballem des del Centre d'Inicitaives donant aquest suport. El fet de no tenir pares, no vol dir que hagin de desfer la família, per això, sempre que es pugui, es vol donar suport al germans grans perquè visquin tots junts a la mateixa casa en la qual vivien amb els seus pares. El fet de viure tots sols formant un nucli familiar també els ajuda a aprendre a gestionar ben aviat la seva pròpia vida, ja que ells mateixos se’n cuiden de les compres, es fan el menjar, es reparteixen les feines, etc. Quan les famílies estan formades per membres d’edat més baixa i sense cap adult a la seva cura s’introdueix un treballador del centre que s’encarrega de portar la casa, la cuina, fa les compres, renta la roba i també controla el bon estat de tota la família. En moltes cases, no hi ha pràcticament cap element material, el més visible és un matalàs i quan tenen alguna visita ofereixen tot el poc que tenen.
Si abandonem a aquests nens estarem condicionant el futur del país. A Etiòpia, es donen situacions on els infants són els més perjudicats. Molts nens etíops, no tenen accés a l’escolarització i sobretot en zones rurals, de ben petits ha de fer front a una economia familiar de subsistència, pasturant un petit ramat de cabres o ovelles, durant els 2 mesos de l’estació humida, molts cops en condicions extremes i sortejant la pluja i el fred durant dies i nits, quelcom inconcebible en el nostre primer món. Per tot això i en aquestes condicions, l’objectiu elemental del projecte a Wukro, és oferir a aquests nens el dret a poder créixer i com a específic donar-los un sostre i suport material en quan al menjar, vestir, estudiar i tenir cura de la seva salut.
Pais: República Federal Democràtica d'Etiòpia
|
|
| Altres webs del Centre d'Iniciatives Solidàries: www.isolidaries.org | www.melakucenter.org |
| © Centre d'Iniciatives Solidàries Ángel Olaran | Avinguda del Canal 7 | 25230 Mollerussa | Lleida · info@isolidaries.org | Crèdits | Política de Privadesa | Mapa Web |